El vertader inici de tot plegat

La primera vegada que vaig respirar l'aire d'aquell país vaig saber d'immediat que hi tornaria, i segurament, per quedar-m'hi. Va ser la primera vegada que visitava un país estranger i aquella curta experiència amb prou feines va saciar les meves ganes de conèixer-lo amb profunditat.

Hi vaig anar amb l'escola, a propòsit d'un intercanvi per parlar anglès amb els altres estudiants però la veritat és que no recordo gaires moments de xarrera. En canvi, recordo la majoria de noves sensacions que vaig poder experimentar. Les primeres vegades que vaig anar i tornar de l'escola amb bicicleta em vaig sentir lliure, i distreta per tots els camps que havia de travessar per arribar a casa, vaig estar a punt de caure de nassos varies vegades. Un dels últims dies, un noi de la classe va organitzar una festa amb tots els estudiants d'intercanvi i quan vam arribar a casa seva, la pudor d'excrements de vaca no em deixava concentrar-me amb la festa en sí, i encuriosida per com vivia aquella gent, vaig descobrir que tenien una granja just darrere de la cuina. Com podia ser que hi hagués gent que visqués així? Jo sempre havia viscut en una ciutat i només comprovar que la resta de nens també tenien jardí propi em va fer entendre que era possible viure sense el soroll dels carrers transitats, sense les botiguetes de barri amb les dependentes de tota la vida, sense el supermercat a 5 metres del portal de l'escala i sense multitud de veïns incordi que et trobes a l'ascensor i amb els quals només creues un 'hola i adéu' perquè saps que el dia que la conversa vagi a més tindràs ganes de comentar-los-hi totes les vegades que la música està excessivament alta.

També recordo que el dia que vam anar de visita per la petita ciutat, feia tan de fred que pensava que els dits dels peus se'm caurien a trossos. I en passar pel mercat, vaig descobrir aquella paradeta amb milers de mitjons de llana penjats amb pinces de colorins. Va ser llavors quan els meus dits del peu van cruixir descaradament en detectar els mitjons més llargs i gruixuts de la història de la humanitat. I, és clar, els vaig haver de comprar. Just després vam tastar unes galetes calentes que duien caramel per dins, eren molt dolces però en aquell moment les vaig trobar delicioses. Així que vaig decidir comprar un paquet per dur-ne a casa i que els pares i la meva germana tinguéssin l'oportunitat de tastar aquelles meravelloses galetes tradicionals. I recordo que, ja de tornada a la ciutat, quan vam decidir obrir-les, eren massa dolces i amb la calor que feia no venia gens de gust aquella pasta tan empallegosa. Així que no cal dir que van morir d'èxit. D'aquesta manera, vaig concloure que les coses tradicionals s'han de tastar en el mateix país d'orígen.

- Laframa -